Després de la fi del món un nou món ens espera

L’exposició Després de la fi del món, que encara es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 29 d’abril del 2018, és un assaig disposat en vuit sales immersives, sobre l’home i la seva capacitat transformadora del planeta i d’un possible planeta que ens espera en el futur.

El canvi climàtic és una realitat, hi ha evidències per arreu del planeta i obligarà a la humanitat a adaptar-se. «No fa falta que expliquem que la situació que estem vivint és alarmant», va afirmar José Luís de Vicente, comissari de la exposició en una entrevista. Per començar, en la segona meitat del segle XXI haurem de deixar d’emetre CO2 a l’atmosfera, de manera definitiva, implicant una civilització nova. «Som els homes primitius d’una civilització desconeguda», és pot llegir a l’exposició. De manera molt resumida, Després de la fi del món és un assaig espacial en vuit sales immersives sobre el present i el futur del planeta i de l’espècie humana en un context de crisi climàtica. En aquest escrit faré un breu resum de l’exposició, recollint algunes de les idees que he pogut retenir i il·lustrant-lo amb fotografies que no volen mostrar les sales. El meu objectiu es despertar el vostres interès perquè l’aneu a veure, que encara s’hi és a temps.

«No fa falta que expliquem que la situació que estem vivint és alarmant», afirma José Luís de Vicente, comissari de la exposició.

UN VIATGE SALA A SALA

Les diferents sales de l’exposició, no segueixen un argument lineal, però persegueixen un objectiu, el de conscienciar sobre un món nou degut al canvi climàtic. Segons Timothy Morton, filòsof i ministre del «Ministeri del Futur» que ens acompanya en els entreactes de l’exposició, la consciència no és prèvia a l’acció, sinó que ja és acció perquè transforma a l’humà que ha pres consciència.

A l’inici, un vídeo del poema en prosa Pensa’t com a planeta de l’escriptor de ciència-ficció Kim Stanley Robinson, ple d’interesantíssimes reflexions, ens convida a interioritzar que més enllà de formar part del planeta com a espècie superior extractiva, som el planeta. És tracta d’un exercici d’empatia planetària, d’adonar-nos que si li fem mal ens el fem a nosaltres mateixos. L’esser humà ha de prendre consciència del que és, una espècie que ha construït una civilització que s’acaba, la fi del món que coneixem. Però el seu missatge és optimista, la fi d’un món és l’inici d’un altre, ja que l’ésser humà ja ha superat crisis planetàries i aquesta vegada també ho farà. Per mi és on hi ha l’exercici de conscienciació més important que ens obre la ment per la resta de l’exposició.

«Som els homes primitius d’una civilització desconeguda» afirma Kim Stanley Robinson en el seu poema Pensa’t com a planeta.

A la següent sala se’ns mostra la pell antropogènica del planeta mitjançant fotografies fetes des de satèl·lits. Les imatges, agrupades segons l’activitat humana capturada (residus, extractiva, urbanització, energètica, logística i agricultura), són un recull de l’actual capacitat transformadora de l’home. La perspectiva i la diversitat d’escenaris ens permet adonar-nos de la magnitud de la nostra acció.

0IMG_6601 copia
La pell del planeta, imatges satèl·lit de l’activitat humana

L’exposició continua en una sala desconcertant, on es barreja la bellesa d’un teixit oníric daurat amb sorolloses fabriques tèxtils asiàtiques plenes de treballadors explotats, rius contaminats amb els tints dels colors de moda i vaixells abandonats. Una ferotge critica del que hi ha darrera de la roba amb la que ens vestim.

0IMG_6605
Tela daurada feta a partir del reciclatge de vaixells abandonats sobre aigües contaminades

La capacitat que té l’home per transformar insosteniblement el planeta es fa palesa a la sala sobre Singapur, un país d’illes on el 30% de la superfície terrestre és d’origen artificial, de terra guanyada al mar. Una solució que pot ser efímera si es produeix l’augment del nivell mar. A mes a més, l’origen de la sorra utilitzada ha produït un desastre mediambiental, amb la destrucció de qualsevol terreny elevat, la desaparició d’illes i la pèrdua d’ecosistemes, però també la creació d’un mercat negre de sorra. Un sense sentit alimentat per un motor econòmic insaciable de recursos.

En aquest punt de l’exposició, es veu una obra de teatre documental interactiva sobre les espècies guanyadores i perdedores en la crisi climàtica, que enfronta l’home amb meduses. Se n’extreu una idea bàsica, en un món canviant hi ha espècies que prosperaran i altres que no. Si les meduses han sobreviscut durant molt de temps, ho farà l’esser humà?

A continuació no s’entra en una sala, sinó en un pis de l’any 2050. El món és diferent al nostre, hi ha una escassetat de cultius i, per això, gran part de l’espai de l’habitage es ocupat per plantes, pots de conserva, llavors. L’esser humà s’ha adaptat, segueix llegint el diari mentre esmorza, però ja no esmorza el mateix. Estem en una de les sales més immersives, ja que tenim la sensació d’estar a l’IKEA, però on hi ha coses que fallen en l’escenografia i que anem descobrint amb una observació més acurada.

0IMG_6632
Diari de l’any 2050, gens esperançador

La penúltima sala ens parla de reinventar la relació de l’home amb l’atmosfera, una atmosfera amb 400 parts per milió de CO2, la mateixa concentració que tenia fa quatre milions d’anys, quan l’espècie humana no existia. Se’ns planteja una nova relació amb l’atmosfera, com a espai habitable o de viatge sostenible. Per mi, la instal·lació menys crítica de totes però on hi ha més idees amb l’afany d’aplicar-les a un futur proper.

Per acabar, entrem a la clínica de salut ambiental de Barcelona, un laboratori d’idees per repensar la relació de les ciutats amb la natura per evitar un futur en el qual la majoria de malalties a les ciutats tindrien un origen mediambiental.

0IMG_6644
La clínica de salut ambiental de Barcelona

Conscienciació i resiliència

L’exposició Després de la fi del món és molt recomanable. S’allunya d’un discurs científic per apel·lar al sentiment però sense entrar en el alarmisme sensacionalista, però amb molts exemples sobre la molt difícilment esborrable petjada humana en el planeta Terra. Però també interpel.la a la racionalitat, per tal de canviar el rumb de l’espècie humana. Parafrasejant McKenzie Wark, catedràtic de estudis culturals i mitjans de comunicació, anem còmodament en el seient del darrera d’un cotxe que es dirigeix cap un penya-segat sense veure´n les senyals. Tan sols si prenem consciència del problema i agafem el volant, podrem canviar el nostre destí. Ser conscients del canvi climàtic ja és una acció que ens permet ser positius i proactius vers les futures a adversitats, permetent-nos una millor adaptació al canvis.

AMB LA FAMÍLIA
  • Vaig gaudir de l’exposició amb la visita guiada en companyia de la meva família. Els meus fills de 7 i 5 anys van seguir l’hora llarga de la visita i van quedar sorpresos de la casa del futur i molt trists de que es destruisin les muntanyes de Singapur per fer platges. L’entrada té un cost de 6€ i 4€ a preu reduït. Els nens menors de 12 anys no paguen.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s