Els despreniments de roques: un perill a tenir en compte

Les pluges de les darreres setmanes han desencadenat diversos moviments de vessant que han tingut ressò mediàtic. En aquesta entrada escriuré sobre un tipus d’aquests moviments: els despreniments.

Un moviment de vessant és el desplaçament vessant avall de part del terreny per efecte de la gravetat. Dins d’aquesta definició s’inclouen els despreniments. Li diem despreniment a la caiguda lliure per efecte de la gravetat d’una massa de terreny, principalment rocosa, que es desprèn d’un vessant amb pendents elevats i que es fragmenta en blocs rocosos més petits. És a dir, la caiguda d’una roca des d’un escarpament. Típicament, són font de despreniments les parets rocoses, cingleres, espadats, escarpaments, agulles i qualsevol forma de relleu vertical de la qual se’n puguin despendre fragments rocosos. Normalment els despreniments es produeixen després d’episodis de pluges, com hem vist darrerament, però també es poden produir en temps de bonança.

Despreniment al Serrat de les Barretines de Montserrat (2008)
Despreniment al Serrat de les Barretines de Montserrat (2008)

Els despreniments són part del funcionament normal de tot sistema natural i es produeixen contínuament, però la immensa majoria passen desapercebuts per les seves petites dimensions i per succeir en llocs amb poca afluència de gent. No obstant això, els despreniments més petits són els més freqüents i per tant, cal tenir-los ben presents, com fan els escaladors al dur casc.

Un casc d’escalada, segons la norma EN 12492 ha d’absorbir l’energia d’un impacte vertical d’una roca de 5 kg caiguda des de 2 metres d’alçada, és a dir 10 kN, que equival a l’energia d’una roca de 500 grams caient des de 20 metres

EXEMPLES SIGNIFICATIUS A CATALUNYA

Les caigudes de blocs amb víctimes mortals no són freqüents, però en els darrers anys hem de lamentar pèrdues humanes que demostren la vulnerabilitat dels éssers humans respecte aquests fenòmens. Alguns d’aquests accidents són els succeïts a la cala del Senyor Ramon de Santa Cristina d’Aro (2003), a Sant Esteve d’en Bas (2005), a Juncosa de les Garrigues (2006), a Lloret de Mar (2009), a Portlligat (2014), a Tagamanent (2017) i a Castell de Mur (2018).

Despreniment al camí de Meüll, Pallars Jussà (2018), on el bloc més gran, a l'esquerra de la foto, fa més de 6 metres d'alçada
Despreniment al camí de Meüll, Pallars Jussà (2018), on el bloc més gran, a l’esquerra de la foto, fa més de 6 metres d’alçada

L’impacte socioeconòmic dels despreniments és un altre aspecte que no s’ha de negligir, ja que poden comportar importants greus inconvenients i pèrdues econòmiques normalment proporcionals al volum del fenomen. Exemples d’aquestes afectacions són les que van ocórrer a la muntanya de Montserrat pels despreniments del anys 2007 i 2008, on l’accés i el subministrament al monestir es va suspendre per carretera i per cremallera. Els despreniments també poden afectar elements patrimonials rellevants com ha succeït recentment a la cinglera de Castellfollit on es produeixen caigudes de roques tant a la cara que dona al Fluvià (2011) com a la que dona al Turonell (2017) i al jaciment paleontològic de Fumanya (2016). Una altra conseqüència dels despreniments són l’aplicació de mesures de prevenció i protecció, com la construcció d’un nou túnel a la C-14, motivat per diverses caigudes de roques que van provocar accidents de transit.

Despreniment al jaciment paleontològic de Fumanya (2016)
Despreniment al jaciment paleontològic de Fumanya (2016)

PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

La caiguda de blocs és un fenomen ràpid i normalment es produeix sense donar opció a actuar amb celeritat, ja que l’ésser humà encara no pot identificar precursors i indicadors que l’avisin d’un imminent despreniment. Actualment s’està investigant en aquesta línia com podeu llegir a l’entrevista a Roger Ruiz-Carulla, investigador de la UPC.

Fragments rocosos provinents d'un despreniments a la Talaia Gran de Montserrat (2017)
Fragments rocosos provinents d’un despreniments a la Talaia Gran de Montserrat (2017)

Per això és treballa en la identificació de les zones perilloses que poden produir despreniments, per realitzar la prevenció abans de que es produeixi el fenomen i minimitzant els seus impactes amb mesures adequades de protecció i correcció. Encara que en certes situacions sigui molt difícil actuar com diu Joan M. Vilaplana, professor del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat de Barcelona (UB) com afirma en una entrevista fa pocs dies, el que si es pot realitzar és una gestió de l’ocupació del terreny per reduir l’exposició dels bens materials i de les persones, com escriuen a la Directa Xabier Blanch i Pere Roig,  investigadors doctorands del Grup RISKNAT-UB.

 

“Un despreniment com aquest (Castell de Mur) no és evitable, la magnitud del fenomen supera les defenses que es puguin instal·lar” afirma Joan M. Vilaplana

Despreniment al Cinglo de les Esplugues, a Castell de Mur (2018)
Despreniment al Cinglo de les Esplugues, a Castell de Mur (2018)

“En casos de despreniments tan grans l’única manera d’erradicar el risc consisteix a reduir l’exposició gestionant l’ocupació del sòl a partir de l’estudi dels fenòmens i de la seva perillositat” concloen Xabier Blanch i Pere Roig

Els despreniments, a causa de la seva pròpia naturalesa, no es poden evitar en la seva totalitat; no obstant això, el seu impacte es pot minimitzar amb actuacions de prevenció i mesures adequades de protecció i correcció. El coneixement del fenomen ens fa una societat més preparada per actuar en contra i per adaptar-nos a les seves conseqüències.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s